ENTREVISTA A XAVI BANAL
Xavier Banal Cruz
1-) Xavi Banal és un central que sempre s’ha compenetrat bé amb tots els seus companys en defensa, però, ens podries dir amb quin central t’has compenetrat millor i per què?
La veritat és que he tingut molta sort amb els companys de central que he tingut, però segur que amb Javi Ortega era molt fàcil jugar al seu costat. L’un tenia el que li faltava a l’altre, crec.
2-) La línia defensiva com la prefereixes per a tu, en zona o a l’home? Explica’ns, sota el teu punt de vista, quins avantatges i quins inconvenients li veus a una i a l’altra.En el futbol actual és molt millor en zona per a mi, tot i que implica haver-ho de treballar molt més i demanra més intel·ligència i concentració que amb altra.
3-) Quins moments són els més macos de la teva carrera esportiva, i quins els pitjors?
Sense cap dubte el partit del ascens amb el Sant Andreu. Qualsevol futbolista somia en fer un gol com aquell, en un moment com aquell i amb un estadi i una afició com aquell dia: INIGUALABLE.
El pitjor moment tampoc en tinc cap dubte, la 3ª jornada de la lliga 99-00 al minut 65, quan em vaig trencar el lligament creuat del genoll esquerre i tot l’any següent.
4-) Qui/ns és/son els teus ídols futbolístic/s?
A mi sempre m’agradat molt el que inventava Romário. En la meva posció, Nesta.
5-) Què prefereixes marcar, un davanter de l’estil “tanque”, Villanueva o Manolo Bueno, per exemple, o un més petit, a l’estil Saviola i per què?
La veritat és que no tinc preferències, ens trobem de tot i el més important és saber-se adaptar al que et toca cada setmana. Amb les meves característiques, que no sóc un virtuós en res, em fa intentar ser el màxim d’intel·ligent per suplir-ho sobretot amb una bona colocació.
Banal levantando el Històrics
6-) Quin entrenador ha estat el millor de la teva carrera esportiva?
En Domènec Torrent, que m’entrenava a Palafrugell i també a Palamós. Una persona molt correcte, que tenia un gran respecte al jugador i sobretot tractava bé a les persones. Formava unes grans plantilles a partir d’una bona pinya i un bon ambient de vestuari.
7-) Quin ha sigut el millor gol de la teva carrera esportiva, independentment de la importància del gol?
Crec que és evident, a part de ser el millor en el meu cas, també és el més important. Tot i que el de Castelldefels, a pesar del moment, va estar bé; molta gent m’ha dit que el de Mazarrón si el fan en Ronaldinho el veiem un milió de vegades per la televisió.
8-) Sembla que per fi (si no hi han més impugnacions), el futbol català ja té nou president. Quina opinió et mereix tot el que ha passat entorn a les eleccions?
Ho he viscut distant, jo crec que tot i que ens pot afectar molt, són temes molt més polítics i de càrrec que no futbolístics purament.
9-) De quin equip ets o simpatitzes?
De sempre he sigut culé.
10-) En que es diferencia la 2a B de la 3a divisió en termes futbolístics?
Per mi hi ha poques diferències, una mica més de professionalitat i en jugadors puntuals més qualitat, però crec que qualsevol equip de 3ª divisió podria sortir-se’n a 2a B.
11-) Quin tipus de porter prefereixes, d’aquells que et criden i manen durant tot el partit, o els que són més tranquils?
Prefereixo els que manen, perquè jo acostumo a passar tot el partit corregint, animant i parlant; crec que és molt important la comunicació dins d’un camp de futbol.
12-) Quin davanter mai oblidaràs, pel difícil que va ser marcar-lo?
Cap en concret, els centrals que he tingut amb mi sempre m’han facilitat bastant aquesta funció, ja que solo lluitar més.
13-) Quin és el teu millor amic dins del món del futbol?
Considero que el millor que n’he tret i en treuré del futbol, és sens dubte les amistats. Tinc molts amics com en Quim del Sant Andreu i en Serra i Iván del Girona i molts més.
14-) Quina/es diferència/es hi ha per a tu entre jugar un equip de poble, com el Banyoles o el Palafrugell, o un de ciutat com el Sant Andreu?
Basicament el ressó que te qualsevol cosa que passa. Per mi era impensable tenir espectadors en un entrenament, cosa que només m’ha passat al Sant Andreu.
15-) Tens la intenció de seguir lligat al món del futbol quan acabi la teva carrera esportiva?
M’agradaria molt, de més jove vaig entrenar des d’alevins fins a cadets i m’agrdaria tornar-hi a un major nivell.
16-) Com vas tenir clar que el teu lloc sobre el camp era de central i no ho un altre?
M’hi van anar reconduint a base d’anys, de juvenil de primer any jugava de mitja punta, al següent de mig centre i després més enrere (només em queda la porteria ja!).
17-) Explica’ns l’any de Palamós a 2a B, intentant tocar tots els àmbits: equip, situació personal i col·lectiva i com ho vas viure des de dins.
Va ser un any molt complicat en tots els sentits, és molt complicat seguint donant la cara quan falten dos mesos per acabar la lliga i que ja hagis baixat i que portis sis mesos sense cobrar. Considero que no hi havia tan mal equip com reflexaven els resultats. Segur que va ser l’any més dur esportivament parlant, que no personal ja que va ser el de la lesió, perquè vaig jugar tot l’any i a bon nivell; penso per ser debutant a la categoria.
18-) Explica’ns com veus la greu crisi que viu el teu equip de tota la vida, el Banyoles, després d’un descens cantat a Catalana i que actualment estigui en descens a Preferent, amb només quatre punts.
El Banyoles ja fa uns anys que està molt per sobre de la categoria que li pertoca, per l’afició que hi ha ara, el futbol base que té i la política que segueixen des de fa uns anys en el primer equip. Els representants han fet molt de mal a un club que era i hauria de ser de poble, amb gent d’allà en la categoria que li pertoqui.
PREGUNTES RELACIONADES AMB EL SANT ANDREU
1-) Quina opinió et mereix el canvi d’escut i digue’ns a favor de quin estàs?
Jo vaig votar a favor de l’actual, el canvi, per intentar anar eliminant totes les lacres que ens queden d’una època que és millor no recordar i que tant de bo no hagués passat mai.
2-) La temporada passada, la defensa Sergio/Yélamos, Ortega, Banal i Boadas era una defensa nova, però la millor de tercera, des 
del primer dia. Explica’ns com va anar la adaptació d’aquella gran defensa i la clau per estar tan ben conjuntats des de Mataró fins a Mazarrón?
És molt complicat d’aconseguir, i no crec que hi hagi una fórmula per explicar-ho, però amb un objectiu comú, molt de treball i sobretot humilitat, que crec que és el millor que teniem, vam aconseguir fer-nos molt sòlids i respectats pels rivals. Sempre he considerat però que la defensa es és cosa de tot l’equip. En conjunt, els quatre sols no haguéssim estat el segon equip menys golejat, SEGUR.
3-) Que et va motivar a fitxar pel Sant Andreu?
Després d’un any molt dur a Palamós, vaig decidir fer el pas de provar-ho en un equip de Barcelona a pesar dels quilòmetres i la dificultat per seguir treballant perquè era algo que sempre havia tingut en ment. De les ofertes de Barcelona sempre de la vida m’hagués decidit pel Sant Andreu per què amb l’afició que hi ha era dels pocs diumenges que et senties realitzat com a futbolista, quan jugava de visitant al Narcís Sala. En pocs camps de 3a divisió es respira aquest ambient de futbol.
4-) Què va passar la temporada passada, que després de Castelldefels i Vilassar, dins del vestidor perquè hi hagués aquell canvi tan radical?
No crec que els canvis siguin en motiu a res concret, l’equip tenia un gran potencial i havia d’explotar algún dia i va ser a partir del pal de Castelldefels quan semblava que no seria posible ficar-nos en llocs de play off. No hi va haver cap fet determinant.
5-) Creus que l’equip sabrà sobre posar-se a la inesperada baixa, però importantíssima de Pep Pagès, veient la falta alarmant de criteri distribuïdor en els primers partits?
En Pep és un gran jugador que donava molt de sentit i ordre al equip, però aquest any hi ha gent de molt qualitat i al final sabrem suplir la seva baixa i donarem el nivell que s’esepera.
6-) Com et sents més còmode? Jugant de central, o bé de mig-centre defensiu, com a Alcoi?
Jo el que m’agrada és jugar a futbol i si fes falta ho faria de porter, però potser de centralpuc rendir més, tot i que de mig centre defensiu no em desagrada gens i potser amb alguna oportunitat més tampoc ho hauria fet tan malament, un estil diferent al d’en Pep, però és que també es un sistema amb unes funcions del pivot diferents..
7-) Explica’ns com vas viure el partit Manacor-Sant Andreu des de la grada, després de la teva injusta expulsió i quines eren les teves sensacions envers el partit?
Crec que és el dia que he patit més de la meva vida, em tremolaven les mans i estava a trescentes polsacions, crec. Tenia molt confiança en els companys i sabia que després del any que havíem passat aconseguiríem l’ascencs, ho creia i així va ser.
8-) 26-6-05 19:40 de la tarda, al Narcís Sala. Un xut estratosfèric d’en Xavi Banal, des de trenta metres que va superar Miguel Navarro. Explica’ns com vas veure clar aquell golàs que és història viva del Sant Andreu.
Per mi serà una data que mai oblidaré. El meu millor moment. És un xut que acostumo a provar basant en els entrenaments, però està clar que si ho torno a provar cent vegades cap anirà allà, és una pilota que baixo amb el pit i de seguida penso en xutar, crec que la clau està en que no vaig pensar res, em va bostar i ho vaig intentar, però sóc consient que no és fàcil que ho repeteixi. Quan hi penso en fred, em recorda el gol de Castelldefels que també era de molt lluny i una pilota dividida. Molta sort vaig tenir.
9-) El fet que Joan Gaspart sigui el president és una motivació extra o bé un problema per la pressió que comporta per vosaltres?No ho noto en cap sentit, el club té més presió però al jugador no crec que l’afecti en res.
10-) Quin és el teu millor amic dins del vestuari de la UESA?
Tinc molts bons amics tant d’aquest any com del any passar, però potser amb en Quim és el que més, estem tot el dia junts, més que amb la nostra família fins i tot.
11-) Dins del tema vestuari, com va la aclimatació dels nous jugadors i quin és l’ambient que es respira dins del vestuari?
L’ambient es bo, hi ha una bona pinya. Crec que els pocs de l’any passat que quedem ho hem posat molt fàcil perquè s’aclimatessin ràpid i el fet de que tothom sigui bona gent ho fa molt més fàcil tot això.
12-) Quina opinió et mereix l’afecció del Sant Andreu, i més específicament la penya A98?
Per mi és i serà la millor afició del món. M’encanta veure’ls a tot arreu on anem, que hi dediquin tant de temps i tants diners crec què és d’admirar i només per ells un s’esforça al màxim. A mi em fan sentir futbolista i portaré sempre els andreuncs dins del meu cor, mai havi sentit això.
13-) Què creus que li passa a aquest equip, que li costa tant marcar de jugada?
És un problema del futbol actual, està tot tant treballat defensivament, que és molt complicat si no ho fas d’estrategia. Crec que és algo comú de moltissíms equips i que s’aconsegueixen pocs gols de jugada en totes les categoríes.
14-) Des de la directiva, s’ha comentat que l’objectiu és l’ascens, però la realitat és que tant a Alcoi com a Logronyo, Osca o Figueres no s’ha guanyat. Quin creus sincerament que és l’objectiu real, que podem acomplir aquesta temporada?
Amb una plantilla totalment nova i una categoría difícil com la Segona B, l’objectiu ha de ser la permanenència sense patiements, però llluitant al màxim per si es pot aconseguir quelcom més. Però no és fàcil.
Entrevista realitzada per Edu Pareja, temporada 05-06
Xavier Banal Cruz, nascut a Banyoles el 26 de juliol de 1979. És l’autor del millor gol de la temporada passada i tot un ídol per afecció andreuenca.
TEST PERSONAL
Un defecte: Pesimisme.
Una virtut: Constàmcia.
Unes botes de futbol: Les UMBRO Specialli (les del gol del ascens).
Un cotxe: Volkswagen Golf.
Una noia: L’ Úrsula.
Una beguda:Coca-Cola.
Una mania: Envernar-me els turmells per sobre dels mitjons.
Alguna cosa que no suportes: La falsetat.
Un lloc per anar de vacances: Ibiza.
Un llibre: “Tus zonas erròneas”.
Un grup de música: Millor un DJ, Roger Sánchez.
Una cançó: Cap en particular.
Un menjar: Els macarrons.
Un hobby: Cinema i estar amb els amics.
Un programa de TV: Dels actuals, Buenafuente.
Una web: Soc poc internauta, pero solo mirar les relacionades amb el Sant Andreu que opina la gent.
Alguna cosa que repetiries en aquesta vida: Practicar el futbol.
SECCIÓ A FAVOR O EN CONTRA
Reforma dels estatuts: A favor.
Llei anti-tabac: Afavor.
Guerra d’Iraq: En contra.
Carnet per punts: En contra.
Globalització: En contra.
Eutanàsia: A favor.
Divorci: A favor.
Contracte per incentius: A favor.
Llei de regulació d’immigrants: A favor.
DEFINEIX
Quim Boadas: El millor company i el millor lateral de la categoria.
Mazarrón: El nom de l’equip on no he jugat i més recoradré tota la meva vida.
Al. Lite: La injústicia.
Ortega: Un gran central, al que li dec el meu “exit” al Sant Andreu.
Banyoles: L’equip que va deixar neìxer com a futbolista.
Chechu S: L’unic entrenador amb el que he aconseguit un ascens.
Rodri: Un gran professional i bon company.
Andreuencs: La millor afició que he tingt mai.
Ferran Martorell: Home amb bones idees.
Escucha cómo cantó el amigo Lluís Payarols el golazo de Xavi:
Javi Santos fué el capitán en Pamplona. Esta temporada sigue el debate en la portería. Parece que la porteria cuatribarrada se guarda de ser habitada por un inquilino fijo. El caso de Javi Santos es curioso: fichó por el Sant Andreu para ser el titular tras la "etapa Rodri", pero una lesión en el hombro en un partido jugado en el Narcís Sala lo dejó fuera de combate para media temporada. Se le renovó, haciendo gala de un gran savoir faire por parte del club. Se fichó a Jordi del Girona para cubrir la baja pues no se confiaba excesivamente con el canterano Salva. El portero se fué al Europa la campaña siguiente, y Salva emigró al Cerdanyola de Mataró, de dónde pasó al filial escapulado, el Caprabo.
Santos, le privó de seguir aumentando esa renda.
una fuerte preocupación por volver a la titularidad.
de Villanueva y su frase "sí, tú, hijodeputa!". Luego, contra el Manacor en casa donde no pudo hacer nada en los dos goles y sí evitó algún gol del peligroso Dani Radó y de Méndez, y en la Gesta de Manacor fué un puntal con una palomita suicida en la primera parte y una tranquilidad y seguridad abrumadoras en la segunda. Si por la portería empiezan los buenos equipos, Santos en la recta final de Liga empezó el equipo del ascenso. En la eliminatoria contra el Mazarrón, sobre todo en el partido de vuelta, Javi Santos se mostró veterano y en todo momento la defensa estuvo serena. La celebración del portero de Santa Coloma fué con su hijo. Había sufrido mucho las dos últimas temporadas y era momento de saborear el triunfo.
Manu era ahora el que tenía el problema. La afición respetaba las decisiones del míster, todo para lograr el mejor rendimiento en la portería. Nuestros dos porteros son ambiciosos, valientes, y están hechos de esa pasta que les prohíbe conformarse con nada. 
